LA SCOLA SPECIALA
Scola speciala separativa
Nossas scolaras e nos scolars emprendan en situaziuns socialas e praticas per la veta. Ensemen cun els fagein nus plans da promoziun individuals a basa da lur fermezias. Communablamein creein nus bunas premissas per igl ulteriur svilup da mintga singul affon.
Sper las quater classas d’instrucziun speciala a Trun ei integrada ella casa da scola da Rueun ina classa speciala externa. Grazia allas activitads communablas cun ils affons dalla scola regulara ni en singuls roms daventa l’integraziun normalitad. Per cuschinar e senudar vegnan ils da Rueun regularmein si Trun ed ein aschia colligiai cun la casa.
Ei dat la pusseivladad da habitar tier nus en casa. Nus discutein bugen quell’opziun cun Vus.
Scola speciala integrativa
La scola speciala integrativa permetta als affons cun in basegns d’emprender special da frequentar la scola en lur liug da domicil ed aschia da crescher si en lur ambient social usitau. Ina specialista ni in specialist da pedagogia curativa accumpogna e promova els en singulas lecziuns. Per ch’ina integraziun reusseschi, eis ei impurtont d’integrar tut ils participai e da crear capientscha.
Classa da tscharna da professiun
Classa da tscharna da professiun
Suenter il temps da scola obligatori sefatschentan ils giuvenils ella classa da tscharna da professiun cun las singulas professiuns. Sper ils roms da formaziun generala orientai alla veta pratica intermediein nus als giuvenils experientscha pratica en differents camps da lavur interns ed externs. Cheu rinforzeschan els lur tenuta da luvrar, lur perseveronza e la responsabladad persunala. Suenter la classa da tscharna da professiun che cuoza in tochen dus onns cussegliein nus ils giuvenils ed encurin ensemen ina sligiaziun da cuntinuaziun.
HABITAR
Duront l’jamna habiteschan nossas scolaras e nos scolars egl internat. Lur temps liber passentan els mintgaton giuado ni ella gruppa d’habitar ed era cun far ils pensums da scola – sulets, ensemen ni cun sustegn dallas persunas d’assistenza. Las giuvnas ed ils giuvens preparan ensemen la tscheina ed adempleschan lur incumbensas, sco per exempel il «plan da survetschs». Mintgina e mintgin ei ina part impurtonta dalla gruppa.
